Els treballadors públics

Funcionaris, personal laboral, càrrecs de confiança i polítics. Són els treballadors d’un ajuntament. Entre retribucions, complements, dietes, indemnitzacions i pagaments a la seguretat social, la despesa suposa a vegades un 50% del pressupost

 

 El personal sobre les despeses totals

En general, el personal suposa entre un 30 i un 45% de les despeses generals. Però hi ha excepcions, inferiors i superiors. Es Castell és qui té un percentatge més elevat en els últims temps, arribant a destinar l’any 2011 un 50% —3 milions— del pressupost al personal —al 2014 serà un 45%—. Per baix, en canvi, destaca Es Mercadal (PSOE). En els últims 10 anys mai ha arribat a gastar més d’un 26% en personal. L’any 2004, quan els demés rondaven el 30%, aquest consistori només va gastar un 13’92%, la qual cosa li va permetre destinar un 26% a béns corrents i un 35% a inversions reals. Pel que fa als dos grans, Ciutadella i Maó, s’han mogut entre el 30 i el 40% els darrers 10 anys, és a dir uns 10 milions d’euros. Cal destacar, però, que a Ciutadella entre 2008 i 2011 la despesa en personal passava dels 14 milions. Al 2014 estan a 34 i 32% respectivament.

 

Més despesa per funcionaris i personal laboral

Les retribucions i complements del personal funcionari —per exemple, un interventor o un policia— i del laboral —un professor o un cap de brigada— suposen entre un 60 i un 70% de la despesa en personal. Tot i que és més freqüent que la despesa en funcionaris sigui major, també pot passar que ho sigui la de personal laboral. És el cas d’Es Migjorn Gran, amb 390.000 euros en laboral (41%) i 243.000 en funcionaris (25%); o Sant Lluís, amb 1’7 milions d’euros en personal laboral (43%) i 900.000 euros en funcionaris (22%) l’any 2014.

La despesa en membres dels òrgans de govern (polítics) i personal directiu es sitúa entre el 2% i el 6% de la despesa total de personal. D’altra banda, alguns ajuntaments també tenen personal eventual —càrrecs de confiança nomenats pels polítics— però no suposen més del 2% i la tendència general mostra que han anat desapareixent degut a les retallades.

 

Quant cobren els polítics?

Els ajuntaments no han cedit informació concreta sobre les retribucions de cada membre de govern, de l’alcalde o dels regidors. Tot i així, aquesta informació es publica als butlletins oficials de cada comunitat i, si saps com i on buscar-la, es pot trobar. El sou que rebran els polítics durant un mandat concret és una de les primeres decisions que es prenen un cop celebrades les eleccions i configurada la corporació municipal. Normalment s’aprova al Ple extraordinari celebrat poques setmanes després de la cita electoral. En aquest cas, donat que les últimes eleccions municipals van ser el 22 de maig de 2011, calia buscar les paraules clau “retribucions”, “règim de dedicacions” o “sous” acompanyades del nom d’algun polític als butlletins de juny o juliol d’aquell any. Una vegada més, els inconvenients eren diversos: el cercador del BOIB no funciona massa bé i, a més, cada consistori ho publica emprant paraules diferents —batle en comptes d’alcalde o assignació en comptes de retribució. Després de moltes cerques, finalment es va poder accedir a les dades, que són les que es mostren a la taula.

Com pot resultar lògic, els dos municipis més grans són els que retribueixen millor als seus alcaldes. Tot i les característiques molt semblants de Ciutadella i Maó, l’alcaldessa maonesa cobra més que el ciutadellenc ja que aquest últim va optar per rebaixar la retribució dels polítics un cop accedí al govern per contribuir al sanejament de les arques —els anteriors alcaldes ciutadellencs cobraven més de 3.500 euros mensuals. Un sou just? S’hauria de comparar amb el treball que duen a terme i amb el que cobren alcaldes de municipis semblants. La retribució d’Ana del Frago —Barberà del Vallès, també 30.000 habitants— és de 75.000 euros anuals, molt propera a la del president del Govern, Mariano Rajoy (78.000).

Retribucions dels alcaldes (mandat 2011 — 2015)


MunicipiAlcaldePartitSou mensual brutSou anual brutFont
MaóÁgueda Reynés CalvachePP3.655,49 €51.176,86 € (14 pagues)BOIB 127 de 20/08/2011 (p. 57)
CiutadellaJosé Maria de Sintas ZafortezaPP2.660,35 €37.244,9 € (14 pagues)BOIB 107 de 14/07/2011 (p. 115)
Sant LluísCristóbal Coll AlcinaPP2.357 €33.005,63€ (14 pagues)BOIB 105 de 09/07/2011 (p. 275)
Es Migjorn GranPedro G. Moll TriayPSOE1.839,64 €25.755 € (14 pagues)BOIB 111 de 28/07/2011 (p. 144)
Es CastellJosé Luis CampsPP1.615 €19.380 € (12 pagues)BOIB 114 de 28/07/2011 (p. 144)
Es MercadalFrancesc Ametller PonsPSOE1.425 €17.100 € (12 pagues)Acta del Ple extraordinari de 05/07/2011
AlaiorMisericòrdia Sugranyes BarenysPPCobra com a diputada al Parlament IBActa del Ple extraordinari de 28/06/2011
FerreriesManuel MonerrisPPCobra com a diputat al Parlament IBBOIB 108 de 16/07/2011 (p. 158)

 

S’ha reduït la despesa en càrrecs electes?

Les retribucions dels polítics han experimentat un descens els últims anys, la qual cosa resulta lògica i fins i tot necessària. En alguns municipis han baixat poc, com a Es Mercadal, de 139.600 a 134.040 euros. En d’altres, la davallada frega el 50%. És el cas de les dues ciutats més grans, Ciutadella i Maó, que en qüestió de 6 anys han passat de superar els 400.000 euros a estar per davall dels 280.000.