FAQ – Preguntes freqüents

Sobre el projecte

Què és On van es meus doblers?

És la primera plataforma web de transparència que mostra als menorquins com i en què es gasten els diners públics els vuit ajuntaments de l’Illa. El projecte engloba periodisme de dades, periodisme hiperlocal i OpenGovernment.

Qui desenvolupa el projecte?

Aquesta iniciativa és fruit del Treball de Final de Grau en Periodisme del periodista ciutadellenc David Muñoz. Cap de les administracions menorquines forma part del projecte però sí han col·laborat a l’hora de cedir les dades. Aquest projecte no hauria estat possible sense la col·laboració d’Òscar Coromina, Salvador Taulé, Fela Saborit, Toni Marquès, Jesús Camps, Vicenç Coll, Elvira Capó, Marta Seguí, Cati Pons, Guillem Rotger, Joan León i Joan Allès.

Quins són els objectius?

La finalitat és triple: donar visibilitat a uns pressupostos municipals que acostumen a romandre ocults per la majoria de ciutadans, visualitzar l’impacte de la crisi econòmica sobre els comptes públics i promoure la transparència de les administracions locals.

Quant temps s’ha invertit?

La recerca de dades, la neteja i anàlisi d’aquestes, la creació del web i de les visualitzacions interactives ha suposat set mesos de feina.

Puc compartir i reutilitzar els continguts?

Tots els continguts propis d’On van es meus doblers? (textos, imatges, visualitzacions i dades) tenen una llicència Creative Commons CC BY NC 2.0, la qual cosa significa que pots compartir-los i reutilitzar-los sempre i quan citis la font i no en faixis un ús comercial. Si ets un mitjà de comunicació, per favor, cita a On van es meus doblers? quan informis a partir de les dades que mostra la plataforma.

Quines han sigut les majors dificultats del projecte?

Aconseguir les dades i netejar-les per poder fer les visualitzacions. Les barreres i la lentitud dels ajuntaments a l’hora de remetre la informació solicitada i els formats variables i desestructurats de les dades en funció de cada consistori han sigut els majors impediments a l’hora de construir aquest projecte. Alguns ajuntaments han enviat arxius en PDF generat digitalment, altres fitxers escanejats, altres arxius Excel i altres simplement ho han donat en paper.

Són transparents els ajuntaments menorquins?

La majoria d’ajuntaments o bé no publiquen els seus comptes als web institucionals o bé o fan però en la classificació més general, l’econòmica, la qual cosa no permet extreure gaires conclusions. Tampoc faciliten formats de dades accessibles i reutilitzables, com fulles de càlcul. Hi ha alguns ajuntaments que sí publiquen documents explicatius dels pressupostos, però són minoria. Si un ciutadà demana accedir als pressupostos, el requeriment majoritari és fer una instància. Entre que es registra aquesta i es facilita una resposta, poden passar mesos. Tenint en compte tot això, els ajuntaments menorquins podrien ser molt més transparents i oberts, atenent a la Llei de Transparència que acaba d’impulsar-se a España.

Per què és important tenir uns governs oberts?

Per tres motius: perquè sense obertura ni transparència els ciutadans difícilment confiaran en les institucions; perquè les administracions, el nivell més baix de les quals són els ajuntaments, gestionen els recursos de tots i, per tant, tothom ha de saber com es distribueixen aquests; i perquè els ciutadans han de tenir l’oportunitat de participar i implicar-se més en el procés de decisió política.

 

Sobre els pressupostos

Què és un pressupost municipal?

És la previsió d’ingressos i despeses d’un Ajuntament per un exercici concret. S’aprova a finals de l’any anterior a l’exercici pel qual es fa la previsió. És a dir, el pressupost de 2014 s’ha aprovat inicialment entre novembre de 2013 i gener de 2014.

Tothom pot accedir a aquest document?

Sí, ja que l’article 169.7 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals determina que “La copia del presupuesto y de sus modificaciones deberá hallarse a disposición del público, a efectos informativos, desde su aprobación definitiva hasta la finalización del ejercicio”. La norma és ambigua i pot induir a interpretacions com per exemple: podria accedir a un pressupost d’anys anteriors? O, puc tenir una còpia o només consultar l’original a les dependències municipals? En qualsevol cas, i atenent també a la Llei de Transparència, Accés i Bon Govern, no seria lògic impedir que un ciutadà pogués accedir a aquest document públic que mostra el repartiment dels recursos provinents, majoritàriament, dels imposts d’aquest i altres ciutadans.

Què és una liquidació pressupostària?

És al document amb el qual es dóna per tancat un exercici i es comprova què és el que s’ha ingressat i gastat finalment respecte a les previsions fetes en el pressupost. La liquidació s’acostuma a tancar entre el tercer i el quart trimestre de l’exercici posterior al qual és tanca. És a dir, la liquidació dels pressupostos de 2014 es tancarà entre juny i novembre de 2015.

Què és un pressupost consolidat?

Per tal de gestionar de forma més eficient els recursos, els ajuntaments acostumen a tenir òrgans autònoms el comptes dels quals depenen del consistori. En són exemples un hospital o un patronat d’escoles. S’anomena pressupost consolidat a aquella previsió que inclou tant els ingressos i despeses del consistori com els seus organismes dependents. Pel fet de que en ocasions els organismes autònoms són prou importants, a l’hora d’analitzar uns pressupostos municipals és clau tenir els consolidats.

Com s’estructura un pressupost?

L’estructura pressupostària ve determinada per la Orden EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s’aprova  l’estructura dels pressuposts de les entitats locals. Aquesta marca les classificacions dels pressuposts, les tipologies de partides i programes pressupostaris així com les àrees de despesa. La norma vigent, que es va aprovar el 2008 i va entrar en vigor a partir de l’exercici 2010, pot consultar-se aquí.

Quins capítols inclou la classificació econòmica?

L’econòmica distribueix els comptes per capítols, separant les operacions corrents de les de capital i de les financeres. Així, els capítols econòmics d’ingressos són: impostos directes, impostos indirectes, taxes i altres ingressos, transferències corrents,  ingressos patrimonials, alienació d’inversions reals, transferències de capital, actius financers i passius financers. I els capítols econòmics de despeses són: despeses de personal, despeses en béns i serveis, despeses financeres, transferències corrents, inversions reals, transferències de capital, actius financers i passius financers.

Què inclou la classificació funcional?

La classificació funcional utilitza àrees de despesa, polítiques i grups de programes. Les àrees són: serveis públics bàsics —inclou les polítiques de seguretat i mobilitat ciutadana, benestar comunitari o medi ambient—, actuacions de protecció i promoció social —pensions, serveis socials, ajudes al treball—, producció de béns de caràcter preferent —sanitat, educació, cultura o esports—, actuacions de caràcter econòmic —indústria, comerç, turisme, transport o infraestructures—, actuacions de caràcter general —òrgans de govern o administració financera— i deute públic.

Quina diferència hi ha entre deute viu i càrrega financera?

El deute viu és tot el deute acumulat d’un consistori, el qual no pot superar el 110% dels seus ingressos corrents (impostos, taxes i transferències corrents). Si superés aquest percentatge, el Govern podria intervenir els comptes amb un pla de sanejament. La càrrega financera és el que paga cada any un ajuntament pels préstecs demanats anteriorment. Correspon a la suma dels capítols 3 (interessos) i 9 (capital amortitzat) de despeses.

Quina diferència hi ha entre actius d’ingressos i actius de despeses?

Els actius financers com a ingressos fan referència a la venta de deute públic, obligacions o bons del sector públic i al reintegrament de préstecs concedits. En canvi, els actius financers com a despeses inclou l’adquisició de deute públic, bons, obligacions o accions.

Quina diferència hi ha entre passius d’ingressos i passius de despeses?

Els passius financers d’ingressos fan referència als crèdits que demana un ajuntament per tancar els ingressos del pressupost. Mentre que els de despeses són el que l’ajuntament ha de pagar per l’endeutament al qual es va sotmetre anys enrere.

 

Sobre les visualitzacions

Quines dades has emprat?

Per elaborar les visualitzacions s’han emprat dues fonts de dades: les que ofereix el Ministeri d’Hisenda a través de la seva pàgina de dades obertes (liquidacions pressupostàries entre 2004 i 2012) i les que ha facilitat cada ajuntament (els pressupostos dels últims anys). Cada ajuntament ha entregat dades en formats i estructures diferents, la qual cosa ha requerit més feina. Les dades en fulla de càlcul estan disponibles per descarregar aquí.

Per què has treballat sobre cinc àrees d’ingressos i despeses?

La primera versió d’On van es meus doblers explora cinc àrees d’ingressos (impostos) i despeses (serveis bàsics, treballadors, deute i inversions) perquè són les més rellevants i les que poden resultar de més interès pels ciutadans. Els pressupostos contenen infinitat d’informació que cal acotar per no saturar a qui la de comprendre. En un futur la idea és analitzar més àrees i plantejar noves visualitzacions.

Com has construït les visualitzacions?

Les visualitzacions estan construïdes amb el programa Tableau Public, una eina gratuïta, intuïtiva i personalitzable al màxim molt utilitzada en l’àmbit del periodisme de dades.

Què he de fer per no perdre’m cap detall de les visualitzacions?

Les visualitzacions són interactives, la qual cosa implica que com a usuari pots interactuar amb elles de forma molt intuitiva. En passar el ratolí per damunt dels gràfics es destaquen altres parts de la visualització. En la majoria de visualitzacions s’empren filtres (per municipis, per anys o per partides) que es poden seleccionar. Així, com a usuari pots triar quines dades vols veure en funció de l’any, el poble o la partida d’ingrés o despesa concreta.