El projecte

On van es meus doblers? és la primera plataforma web que mostra, a través de visualitzacions interactives, com es gasten els doblers —diners, en la versió col·loquial menorquina— els ajuntaments de Menorca. El projecte, creat pel periodista ciutadellenc David Muñoz Sastre, s’emmarca dins el periodisme de dades hiperlocal i l’Open Government. Tres en són els objectius de la iniciativa: posar llum sobre els comptes municipals que fins ara s’han mantingut ocults i allunyats dels ciutadans; visualitzar l’impacte de la crisi econòmica sobre les hisendes locals; i promoure la transparència de les administracions públiques menorquines pel que fa a la seva gestió econòmica amb la finalitat de fomentar uns governs més oberts i uns ciutadans més crítics.

Menorca és l’illa més septentrional de les Balears, amb una superfície de 700 kilòmetres quadrats i prop de 100.000 habitants. Vuit municipis divideixen el territori, sent Ciutadella i Maó els més grans, amb un 60% de la població menorquina. Els consistoris, majoritàriament del Partit Popular, fins ara no s’han caracteritzat per ser oberts o transparents en la seva gestió. Als webs municipals o bé no es publiquen els pressupostos o bé hi són però amb dades molt generals. Pel fet de ser un entorn molt local i proper, amb uns mitjans de comunicació limitats —ara mateix només hi ha un diari— els ciutadans tampoc han desenvolupat un esperit crític sobre com s’utilitzen els seus doblers. El projecte pretén solucionar aquesta manca d’implicació tant d’uns com d’altres en l’exercici democràtic de gestionar els recursos públics.

Les dades, en aquest cas pressupostàries —d’ingressos i despeses—, són el centre del projecte. Per tant, de tenir-ne de prou rellevants en depenia el resultat final del mateix. Els consistoris no ho han posat gens fàcil a l’hora de recopilar la informació demanada —els pressupostos dels últims anys. La lentitud en la gestió, els entrebancs o la negativa a cedir determinada documentació ha provocat que aquesta fase inicial de recollida de dades s’hagi allargat pràcticament cinc mesos. I que, en conseqüència, el procés hagi servit per denunciar la opacitat i reclamar més transparència. La informació econòmica facilitada pels consistoris juntament amb les dades obertes del Ministeri d’Hisenda sobre entitats locals formen el conjunt de dades (dataset) utilitzat per desenvolupar On van es meus doblers?

Superats tots els obstacles per accedir a la informació, calia afrontar un altre problema considerable: netejar i estructurar el cúmul de dades per poder comparar-les, analitzar-les i visualitzar-les. No hauria estat necessari aquest pas si els consistoris ja haguessin implantat la filosofia Open Data: tant important és permetre l’accés a les dades com que aquestes estiguin en un format estructurat —fulla de càlcul, per exemple— que permeti la reutilització. No tan sols no ho estaven, sinó que cada ajuntament facilitava estructures de pressupostos diferents en formats que anaven des del PDF generat digitalment al document escanejat o, directament, a la còpia en paper “disponible a les dependències municipals”.

El llenguatge tècnic dels pressupostos i la inacabable informació que aquests contenen obliga a acotar al màxim. Per això, a l’hora de presentar les dades en un format visual s’ha optat per atendre a cinc àrees temàtiques d’ingressos —impostos— i despeses —serveis bàsics, treballadors, deute i inversions— més rellevants. De cada àrea s’han plantejat una sèrie de preguntes clau —per exemple, a quin municipi els seus habitants paguen més impostos de mitjana. Les visualitzacions interactives creades amb el programa Tableau Public han permès respondre a aquestes qüestions i mostrar les dades més interessants.

El resultat final dels set mesos de treball és el web onvanesmeusdoblers.com, on es recullen tant les visualitzacions com el procés i els arxius de dades utilitzats. La plataforma, orientada lògicament als ciutadans menorquins, busca potenciar el caràcter visual, multimèdia i interactiu, oferint a l’usuari la possibilitat de veure, des de qualsevol dispositiu —el disseny és responsive—, en què es gasten els doblers els consistoris. La voluntat un cop llançada aquesta primera versió d’On van es meus doblers? és analitzar més dades que de moment no s’han fet servir per elaborar altres visualitzacions i treballar també sobre l’òrgan de govern de l’Illa, el Consell Insular de Menorca.

El repte, sens dubte, ha valgut la pena per diferents motius: per les reaccions dels consistoris, que alguns d’ells ja han actualitzat la informació als seus webs; per la conscienciació ciutadana de la manca d’implicació que hi ha hagut fins ara; i, sobretot, perquè tota aquesta informació abans estava oculta i ara ja ha vist la llum. Durant el procés s’hauran comès moltes errades —com no plantejar les preguntes de recerca abans, no optar per seleccionar menys municipis i fer un anàlisi més profund o no haver estudiat a fons les diferents classificacions de pressupostos abans de sol·licitar la informació—, però totes aquestes també formen part del projecte i han servit perquè arribi fins on ha arribat.

On van es meus doblers? no ha destapat cap gran irregularitat o cas de corrupció —tampoc n’era l’objectiu, tot i que no seria la primera vegada a l’Illa—, no ha obtingut tota la informació que es volia obtenir i probablement no ha sapigut contextualitzar-la de la millor de les maneres. Però, almenys, ha contribuït a què a Menorca, l’aigua no sigui l’única cosa transparent. Amb això l’autor ja se’n dóna per satisfet.

**Aquest projecte no hauria estat possible sense la col·laboració d’Òscar Coromina, Salvador Taulé, Fela Saborit, Toni Marquès, Jesús Camps, Vicenç Coll, Elvira Capó, Marta Seguí, Cati Pons, Guillem Rotger, Joan León i Joan Allès.**